Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 1

Pública

Entrada: 5

Fase d’intervenció acompanyada

Data: 19 de desembre de 2023

Títol: «Integrant Estratègies Innovadores en l’Ensenyament de Segones Llengües: Reflexions des de l’Aula Multicultural»

Competències treballades:

PRRA4: Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

PRRA6: Intervenir en l’assessorament a altres professionals de l’educació, als estudiants i a les famílies en l’àmbit lingüístic. PRRA11: Analitzar el context de les pràctiques a partir dels marcs teòrics desenvolupats en les matèries del Màster.

Durant la meva fase d’intervenció acompanyada en una aula de 2 ESO, vaig enfrontar-me al repte d’ensenyar segones llengües a alumnes nouvinguts, un context que em va oferir una rica oportunitat per implementar i reflexionar sobre estratègies pedagògiques innovadores, inspirades en el meu interès pel desenvolupament del meu Treball Final de Màster (TFM) sobre «Estratègies Innovadores per a l’Ensenyament i Aprenentatge de Segones Llengües en Contextos Educatius Multiculturals».

Fase 1: Acció – Implementació Conscient d’Estratègies
Al començament de la meva intervenció en l’aula, em vaig enfrontar de cap a un escenari ric en diversitat lingüística i cultural. Aquest entorn, si bé plantejava certs reptes, també obria la porta a una multitud d’oportunitats pedagògiques. La meva passió per explorar noves fronteres en l’ensenyament de segones llengües em va empènyer a buscar solucions creatives i eficaces que poguessin transformar els desafiaments en punts forts.
Reconeixent la potencialitat de la tecnologia per captivar l’atenció i fomentar el compromís dels estudiants, vaig optar per una estratègia pedagògica que integrés eines digitals com a pilar central del meu enfocament. La selecció de les aplicacions educatives interactives va ser un procés meticulós; buscava eines que no només oferissin exercicis lingüístics adaptats a diversos nivells de competència, sinó que també incorporessin elements culturals que enriquissin l’aprenentatge i promoguessin una comprensió més profunda i respectuosa de la diversitat.
Una de les aplicacions clau que vaig introduir en l’aula va ser una plataforma d’aprenentatge de llengües que permetia als estudiants participar en simulacions de converses reals amb parlants nadius a través de videoconferència. Aquesta experiència immersiva no només va millorar les seves habilitats lingüístiques, sinó que també va proporcionar una finestra directa a diferents cultures, fomentant la curiositat i l’empatia entre els alumnes.
A més de la tecnologia, vaig apostar fermament per l’aprenentatge cooperatiu com a mètode per construir ponts entre els estudiants de diferents orígens. Vaig dissenyar projectes col·laboratius on els estudiants havien de crear presentacions digitals sobre temes culturals compartits, fomentant la investigació conjunta i el treball en equip. Aquest enfocament no només va promoure l’ús pràctic de les llengües que estàvem aprenent, sinó que també va ajudar a construir un sentit de comunitat i respecte mutu dins de l’aula.
El meu objectiu primordial era crear un ambient d’aprenentatge que no només fos propici per a l’assoliment lingüístic, sinó que també promogués la interacció positiva i el suport mutu entre els estudiants. A través d’aquesta combinació d’eines digitals i estratègies col·laboratives, vaig buscar transformar l’aula en un espai on cada alumne se sentís valorat i motivat, independentment del seu nivell de competència lingüística inicial. La meva esperança era que aquesta experiència compartida no només millorés les seves habilitats en segones llengües, sinó que també els preparés per ser ciutadans globals més comprensius i respectuosos.

Fase 2: Observació Reflexiva – Anàlisi Profunda de la Resposta Estudiantil
Després d’implementar aquestes estratègies, vaig dedicar temps a veure les reaccions dels estudiants i l’ambient general de l’aula. Vaig notar un canvi significatiu en la dinàmica de classe: els alumnes nouvinguts, inicialment tímids i reservats, van començar a participar activament, mostrant un augment en la seva confiança i habilitats lingüístiques. Aquest canvi no va ser només acadèmic, sinó que també vaig veure una millora notable en la seva integració social dins de l’aula. Aquest resultat em va portar a reflexionar profundament sobre l’eficàcia de les estratègies adoptades i sobre com aquestes podrien estar contribuint a un entorn d’aprenentatge més inclusiu i equitatiu.

Fase 3: Conceptualització Abstracta – Enfrontant Desafiaments i Aprofundint l’Enteniment
En la fase de conceptualització abstracta, el meu enfrontament amb el desafiament de satisfer les necessitats diverses de l’aula va agafar un caràcter més profund quan em vaig topar amb el cas de Carles, un estudiant amb dislèxia. Aquesta situació em va obligar a sortir de la meva zona de confort com a docent i a buscar estratègies específiques que poguessin facilitar el seu procés d’aprenentatge de segones llengües d’una manera que fos alhora efectiva i respectuosa amb les seves necessitats particulars.
La meva primera acció va ser dedicar temps a la investigació sobre la dislèxia, especialment en el context de l’aprenentatge de noves llengües. Vaig descobrir que, per als estudiants amb aquesta condició, la presentació visual de la informació, juntament amb suports auditius, pot ser increïblement beneficiosa. Amb això en ment, vaig començar a integrar en les meves lliçons eines tecnològiques avançades que oferien suport visual i auditiu, com ara programes de text a parla i vídeos educatius subtitulats. Aquests recursos permetien a Carles seguir el ritme de la classe sense dependre excessivament de la lectura tradicional, que li resultava particularment difícil.
Com a exemple concret, en una de les sessions, vaig introduir un exercici interactiu utilitzant una aplicació d’aprenentatge de llengües que convertia els textos escrits en narracions auditives. Aquesta activitat va permetre a Carles i a altres estudiants amb dificultats de lectura participar activament sense la pressió de llegir ràpidament o sense errors. Observar la resposta positiva de Carles, la seva creixent confiança i la seva participació més activa en l’aula va ser una validació poderosa de l’efectivitat d’aquest enfocament adaptatiu.
A més, vaig fomentar l’ús de mapes conceptua-les digitals que els estudiants podien personalitzar amb imatges, sons i textos per resumir i organitzar la informació apresa. Aquesta estratègia no només va ajudar Carles a assimilar millor els continguts sinó que també va enriquir l’experiència d’aprenentatge de tota la classe, promovent una major retenció de la informació a través de la diversitat de formats.
Aquesta experiència em va ensenyar la importància crítica d’adoptar una pedagogia que sigui genuïnament inclusiva i adaptativa. Vaig aprendre que comprendre i respondre a les necessitats individuals dels estudiants no és només una qüestió d’equitat, sinó també una oportunitat per enriquir l’entorn d’aprenentatge per a tots. La meva exploració en estratègies específiques per donar suport a estudiants amb dislèxia en l’aprenentatge de llengües no només va millorar la meva pràctica docent amb Carles sinó que també va augmentar la meva capacitat per crear una aula més acollidora i efectiva per a tots els estudiants.

Fase 4: Formació d’Alternatives de Solució – Innovació i Adaptació Pedagògica
Responent als desafiaments identificats, vaig integrar recursos visuals i auditius a les meves lliçons i vaig aprofitar les eines tecnològiques per assistir en l’ortografia i gramàtica, facilitant així l’accés al contingut del curs per a tots els estudiants, especialment per a Carles. Vaig implementar sessions de feedback individualitzades, cosa que em va permetre ajustar contínuament el meu enfocament pedagògic a les necessitats emergents dels estudiants.

Fase 5: Aplicació a la Pràctica – Reflexió Contínua i Millora de la Pràctica Docent
Aquesta experiència d’adaptació i reflexió va reafirmar la importància de ser flexible i centrar-se en l’estudiant com a docent. Vaig reconèixer que el meu objectiu transcendia la simple transmissió de coneixements; es tractava de crear un entorn d’aprenentatge en què tots els estudiants, independentment dels seus reptes individuals, poguessin prosperar.
Reflexió Addicional – Compromís amb una Pedagogia Reflexiva i Inclusiva

La reflexió sobre aquest procés m’ha permès valorar la importància de la dimensió personal del docent en el procés d’ensenyament-aprenentatge. M’he compromès a continuar explorant i aplicant enfocaments pedagògics que promoguin no només l’aprenentatge lingüístic sinó també la inclusió i el respecte per la diversitat cultural. Aquestes reflexions i aprenentatges seran fonamentals per al desenvolupament del meu TFM, contribuint al camp de l’ensenyament de segones llengües i a la pràctica educativa en general.

Bibliografía consultada:

• García León, J. R., & García León, D. (2016). Diversidad cultural y educación. Síntesis.
• Pérez Gómez, A. I. (2014). Educarse en la era digital: La escuela educativa. Morata.
• Prendes Espinosa, M. P. (2018). Nuevas tecnologías en educación. Editorial UNED.
• Pérez Gómez, A. I. (2014). Educarse en la era digital: La escuela educativa. Morata.